Eduard Girbal i Jaume

(Girona, Gironès, 1881 — Barcelona, 28 de gener de 1947)

Eduard Girbal i Jaume

© Fototeca.cat

Escriptor i periodista.

Fill d’Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Ferran Girbal, restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana (El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca). Retornat a Catalunya, col·laborà especialment a La Renaixença, La Ilustració Catalana i el Cu-cut!, del qual fou director. El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya. Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri ortogràfic personal. S’inicià en la poesia a través, bàsicament, dels jocs florals i publicà els reculls La corda viva (1908), Les cigales d’or (1908), Primer llibre de les dones (1909) i Els VII pecats. La Jaumada (1912), obres que tenen en comú la connexió amb el Modernisme i el caràcter satíric. El 1912 fou nomenat mestre en gai saber.

Abandonà la poesia per escriure novel·les i planificà el cicle titulat L’agre de la terra. Es tracta d’una tetralogia formada per Oratjol de la Serra. Proses silvestres (1919), L’estrella amb cua (1919), La tragèdia de cal Pere Llarg (1923) i La cuaranya, mai localitzada. Ambientades al poble imaginari d’Oratjol de la Serra, nom fictici que per les descripcions coincideix amb la localitat de Salo (Bages), les novel·les retraten la vida i els costums del món rural, amb una llengua viva i col·loquial i un tractament irònic i desmitificador. Per tot això fou marginat pels noucentistes, bé que Josep Pla el reivindicà com un gran autor. En teatre escriví les rondalles escèniques de caràcter còmic Balada del joglar (1913) i El castell d’iràs i no en tornaràs (1913). També publicà De la sinceritat i la insinceritat poètiques (1912), Discursos (1919) i, després d’anys de silenci, Figures de la Renaixença (1934), de valor testimonial, a més d’esbossos biogràfics de Guimerà, Ferran Agulló i Anton Busquets.

Oblidat durant gairebé un segle, la seva obra narrativa fou redescoberta pel poeta Enric Casasses i Edicions de 1984 n’inicià la publicació l’any 2005. Posteriorment a la reedició del cicle novel·lístic, l’any 2020 es publicà el volum La reencarnació de la Matèria i altres relats, conjunt de narracions escrites entre els anys 1920 i 1923 en què, apartant-se de la temàtica rural, Girbal fa un retrat de la Barcelona d’aquests anys centrat en la població i els ambients més populars, els quals descriu amb un gran realisme i amb tota la conflictivitat que els caracteritzava.