Vida i obra
Liberal i membre d’una important família de comerciants, fou advocat i intervingué de jove en política. Vinculat al cercle de Josep↑Andreu i Fontcuberta, col·laborà en diversos periòdics de Barcelona i de Madrid. El gener del 1836 fou deportat a Tenerife, des d’on s’exilià a França. Traduí i adaptà, entre el 1832 i el 1838, melodrames francesos i escriví, entre altres obres, Cristina, o El triunfo del talento (1832) i Amor y honor, o Los estragos de las pasiones (1834), amb un pròleg en què acceptava els principis del drama romàntic. Publicà la novel·la èpica en vers Los odios (1840), Poesías sueltas (1851), en què es mostra reticent amb el romanticisme, i Délassements d’un Visigoth. Macédoine polyglotte (1853), amb poemes en llatí, anglès, francès, italià i castellà, i un en català, “Lo penitent”, inclòs a Los trobadors nous. Publicà a “La Violeta de Oro” (1851) fragments d’un projectat Diccionario de humanidades, i traduí Erasme, Shakespeare, Tasso, Ossian, Béranger i La Odissea de Homero (1851).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Fàbregas, X. (19752), p. 199-230.