Vida i obra
Exercí també de ceramista i de pintor. Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on fou un gran activista cultural. Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or (fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor), formà part del moviment Nostra Terra (1936-39) i col·laborà en la revista homònima. També mantingué contactes amb la cultura occitana —tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans— i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales. Treballà fins a la seva mort als tallers de ceràmica i terrisseria de Sant Vicenç (Perpinyà). També cultivà la pintura sobre tela. Començà a conrear la poesia molt aviat i ja havia guanyat diversos premis quan publicà el primer llibre, La sorra calenta (1943), cant a la vida fet amb una dicció acostada a la de la poesia popular. El segon, Llucifer, llegenda íntima (1966), és un cant a l’harmonia del món, a la unitat dels seus elements contraris possible de percebre per la llum, reveladora de la veritat. Aquesta obra poètica fou completada amb El vent fútil (1967) i Els ocells morts (1969). A més, el 1967 havia aparegut una edició refeta de La sorra calenta. Part d’aquests llibres se’ls autoedità a Barcelona sota el segell d’Edicions el Triangle. La seva obra assagística la formaren col·laboracions en revistes com “Tramontana”, “Oc”, Pont Blau i “Revista de Menorca”. En morir deixà inèdits el recull poètic La mort de cada nit i la novel·la Els divins extravagants.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Diversos autors (19842)
- Diversos autors (20055)
- Fort i Bufill, X. (1970)
- Guiter, E. (1970)
- Pelegrí i Pons, I. (2003), p. 9-19
- Pelegrí i Pons, I. (2005), p. 7-11.