Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid, on residí part de la infantesa i fins el 1860, i, bé que mai no n’obtingué el títol, exercí d’enginyer fins el 1909, quan un accident li costà l’amputació del braç esquerre i es dedicà només a activitats de tipus editorial. Amic de Valentí Almirall —del qual el 1902 traduí al castellà Lo catalanisme—, el 1868 prengué part activa en la Revolució de Setembre, col·laborà en els periòdics republicans i formà part del Club dels Federalistes. És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants, en llengua castellana, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d’Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular. Destacat folklorista, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popular catalana (1910) i La lluna segons lo poble (tercera edició: 1912). Fou membre de l’Associació d’Excursions Catalana i del Centre Excursionista de Catalunya i contribuí a l’organització de la Biblioteca Pública Arús. Cels Gomis Serdarons en publicà La bruixa catalana (1987).
- Puyol Torres, C. (2003).