Deixeble d’Aparisi i Guijarro, s’especialitzà en els poemes de versos monosil·làbics, entre els quals cal citar Déu i lo món (1854, corregit i augmentat el 1858). D’ideologia conservadora, es mantingué al marge de la societat Lo Rat Penat, que ell considerà massa avançada, i, atret per la temàtica històrica i religiosa, freqüentà diversos certàmens literaris i guanyà dues vegades l’organitzat per la Societat Econòmica d’Amics del País: el 1855, amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, amb un poema èpic titulat Sen Vicent; i el 1867, amb un de dedicat A la Santíssima Verge dels Desemparats.