Professor de la universitat d’Hamburg i director durant molts anys de l’Ibero-amerikanisches Institut d’aquella ciutat, dedicà una especial atenció a la literatura llatinoamericana a través de molts articles que prengueren forma en una gran obra de síntesi: Geschichte der latein-amerikanischen Literatur (1969). Treballà també sobre la literatura catalana, sobretot la lírica (Charakterköpfe jungkatalanischer Lyrik: Joan Maragall, 1921, i Katalanische Lyrik der Gegenwart, 1923). En col·laboració amb Rudolf Slaby publicà entre el 1932 i el 1937 un diccionari del castellà i l’alemany, sovint reeditat.