Vida i obra
Els seus inicis poètics estigueren fortament influïts pel tractament de la natura propi de la poesia de Joan Maragall. El seu primer llibre, Joventut (1900), planteja una identificació dels sentiments humans amb la natura i obre unes línies poètiques que es mantindran al llarg de tota la seva obra. Així, ja conté uns poemes sobre el Pirineu que tingueren continuïtat en el seu segon recull, Pirinenques (1910). Hi representa la muntanya amb els seus elements quotidians i els seus éssers llegendaris, per tal d’arribar a una idealització de la vida natural, a una imatge del paisatge com a espai d’harmonia i somni. Per això Josep Carner lloà aquest recull, malgrat que l’autor formés part del grup d’antinoucentistes de F. Matheu. Així mateix, la seva poesia assumí una certa in-fluència carneriana que l’acostà a la simplicitat de la poesia popular. Tots aquests trets es desenvolupen en els seus reculls següents: Ofrena (1912), Branca florida (1923), Camí de la font (1930), La Rosa dels cinc sentits (1937) i Amor i tardanies (s. d.). En la postguerra, la seva segona muller, Maria Montserrat Borrat, fundà amb la seva ajuda econòmica l’editorial Estel. Durant els anys quaranta, l’editorial publicà diverses reedicions revisades de les obres del poeta fent constar-hi la data falsa del 1938: Pirinenques, Branca florida i La rosa dels cinc sentits. Datades ja el 1949, Estel també reedità Poemet del claustre i Camí de la font.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Amigó, L. (1969), p. 31-36
- Bofill i Ferro, J. (1986), p. 153-159
- Castellanos, J. (19862), vol. 8, p. 282-283
- Graugés, F. (1962)
- Manent, M. (1950), p. 13-18.