Ordenat de sacerdot el 1920. Fou col·laborador d’Antoni M. Alcover. Poeta de l’Escola Mallorquina, fidel seguidor i admirador de Costa i Llobera, la seva obra poètica es complau en la imitació, sense aportar novetats a la poesia mallorquina. Habitual dels certàmens literaris, guanyà premis als Jocs Florals de Girona, Badalona, Felanitx i Valldemossa. Col·laborà a l’“Almanac de les Lletres” i a “Sóller”. Durant la postguerra se situà en el grup d’intel·lectuals més conservador i prengué part en les tertúlies literàries de Guillem Colom i de la família Massot, a Palma. És autor dels reculls Poesies juvenils (1928) i La rosada (1935). Recollí la seva obra a Poesies (1972) i Tardanies: rims i prosa (1971). També és autor d’articles i estudis sobre història eclesiàstica i història local de Mallorca.