Estudià dret i intervingué en l’edició de Las siete Partidas. Publicà novel·les (Enrique y Mercedes, 1840, que incorpora versos en llengua catalana) i drames històrics (Un Bara, 1844), i col·laborà, entre altres periòdics, a “El Vapor”, Diario de Barcelonal, en què ressenyà elogiosament Lo↑Gaiter del Llobregat, i La Discusión. Defensà el proteccionisme i la desamortització i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries, i diputat a Corts. Col·laborà amb el pseudònim Berenguer Leal a “El Barcelonés” i dirigí “El Bien Público”. Publicà estudis històrics, biogràfics i polítics, entre els quals cal esmentar Tributo a la memoria de D. José Sol i Padrís i Cataluña en España, primera base teòrica del nacionalisme català. És autor d’un Manual de gramática castellana para uso de las Escuelas de Instrucción Primaria (1842) i, en col·laboració amb Laureà Figuerola, d’Elementos de gramática castellana (1845). El 1862 presidí els Jocs Florals de Barcelona.