Vida i obra
Exercí d’advocat a Binissalem. Durant el trienni constitucional, dirigí i redactà a Palma el “Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca” (1820-22), “Es Prat i sa Bufera” (1822), i, finalment, “Es Deixondidor” (1822). Al “Setmanari” publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits. Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió, tot i que posteriorment fou amnistiat. En aquesta nova etapa es decantà per l’estudi de la llengua i la història local i per la poesia. Escriví una Gramática de la lengua mallorquina (primera ed. 1835; segona ed., ampliada, 1872), i el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-78), que té un notable valor folklòric i enciclopèdic. La mateixa llengua, rica i dialectalitzant, que restà reflectida en aquestes obres, és la que feu servir en la seva poesia, inspirada en la de Félix María Samaniego, que ell traduí. El 1850 reuní les seves faules i alguns poemes més ambiciosos (com la Caçada de sa cova de Coanegra, 1824) al llibre Poesies mallorquines.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Diversos autors (19938)
- Valenciano, V. (2005).