Republicà i de formació universitària, donà suport des de “La Publicidad” a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94; allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’El Greco del Cau Ferrat. Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres—. Assidu d’Els Quatre Gats, participà activament en els seus actes. Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s. XX. Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple modernisme. Col·laborà amb el Teatre Líric Català (1901) fent les lletres de les sarsueles Cors joves, amb música de Joan Gay, i La nit de Nadal, amb Enric Morera. També creà revistes musicals amb Alexandre Soler (Hip! hip! hurra!). Col·laborà molts anys a La Publicitat, i després a “El Noticiero Universal”, com també a “Luz”, “Catalònia”, “Joventut”, “Pèl i Ploma”, “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, entre d’altres. Publicà la biografia Ramon Casas (1931).