Lluís Lamarca i Morata

(Torrent de l’Horta, 1793 — València, 1850)

Traductor, periodista i erudit.

Participà en la guerra del Francès i, com a liberal progressista, fou empresonat durant el primer període absolutista de Ferran VII. Durant el Trienni Liberal fou oficialde secretari a l’Ajuntament de València i redactà nombrosos bans i proclames constitucionals. Exiliat el 1823, treballà a Londres i a París per a l’editorial de Vicent Salvà, i, de retorn a València, estigué vinculat a l’Acadèmia d’Apol·lo, a les tertúlies literàries de l’editor Cabrerizo, per al qual feu nombroses traduccions de novel·les històriques, i al Liceu Valencià, on coincidí, entre altres coetanis, amb Juan Nicasio Gallego, Estanislau de Kostka Bayo i Vicent Boix. Fou censor de teatre dela Diputació Provincial, redactor d’“El Turia” i La Verdad, i col·laborador d’altres publicacions literàries, com “El Fénix”. Publicà, entre altres obres de caràcter historiogràfic, Valencia vindicada por el carácter de sus naturales (1831), El teatro de Valencia desde su origen hasta nuestros días (1840) i Valen-cia antigua (1848). És autor d’un Ensayo de un diccionario valenciano-castellano (1839 i 1842).