Fill de Manuel de Lasarte. Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona (1872-76) i participà en la creació del Centre Català. Col·laborà a “El Diluvio”, de Barcelona, i “Las Circunstancias”, de Reus. Publicà aplecs de versos, com Divagacions (1881), prologat per Frederic Soler, i Regional (1888), i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros (1881), el drama Justícia catalana (1887), traducció, feta en col·laboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma (1881), amb música de Francesc Giralt, i una traducció fragmentària, a partir d’una versió francesa, d’Àiax, de Sòfocles.