Vida i obra
Fou redactor (1858-68), codirector i director (1874-81) d’El Telégrafo (a partir del 1879, “El Diluvio”). Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler: presidí (1884-85) el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i col·laborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi (“Un Tros de Paper”, “L’Embustero”, 1866, “La Rambla”, que fundà, “La Pubilla”, La Campana de Gràcia i “Lo Xiulet del Carril”, 1881, de Vilanova i la Geltrú), i en la d’opinió (“Diari Català”, El Estado Catalán). Publicà com a fulletó d’“El Diluvio”, entre altres obres narratives, el relat llegendari El mansueto, o Las cuevas de Montserrat (iniciada i planificada per Ferran Patxot poc abans de morir i recollida en volum el 1860), Dos mundos (1883), Bocetos (1883) i Azares de la fortuna. Novela de costumbres criminales (1885). Escriví els drames La creu de la masia (1873), en col·laboració amb Frederic Soler, i La veu de la campana (1887).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Pich i Mitjana, J. (2003).