Vida i obra
Doctorat en medicina (1857), fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Barcelona i de patologia general a la de Madrid, on obstaculitzà la introducció de la medicina organicista i s’oposà al positivisme filosòfic i a l’evolucionisme biològic. S’ocupà de múltiples qüestions d’actualitat política, econòmica i cultural. Interessat en la pintura, fou deixeble de Martí i Alsina i foren cèlebres els seus dibuixos i pinturesde tema mèdic. Exercí, altrament, de compositor i de musicòleg i contribuí a la introducció del wagnerisme (prologà Ricardo Wagner del seu deixeble Joaquim Marsillach, el 1878). Presidí els Jocs Florals de Barcelona del 1872, on llegí un discurs incisiu en què tractà del catalanisme, de la identitat de la literatura catalana, de la llengua literària i de la literatura convenient a l’actualitat, que, si bé podia ser entès com una defensa progressista dels Jocs Florals de Barcelona, va ser discutit des de La Jove Catalunya i La Renaixença. Escriví poemes en català i conreà, en castellà, la novel·la (Josefina Comerford, o El fanatismo. Novela histórica, 1849), la poesia i la teoria de la literatura (Valor del canon horaciano relativo al poético sentimiento, 1895). Pòstumament se’n compilaren unes Obras completas (no médicas) (1890-1905), en cinc volums.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cuscó i Clarasó, J. (2004).