D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter. S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado (1849), que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto, no estrenada, i la revista Diciembre y Enero (1870). En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera (1855), El sereno d’Alfafar (1858) i El mejor marido, o Cento el de Meliana (1858), estrenades al Princesa de València. L’any 1878 llegí el seu llarg poema històric Llucrècia profanada en l’acte de fundació de Lo Rat Penat.