Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis. Els capítols s’encapçalen amb expressions com: “Diu la Història...”, “Devets saber...”, “Diu lo comte...”. L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets. Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’Alfons el Benigne a Saragossa (1328).
Després d'un petit pròleg, els 26 primers capítols recullen fets fabulosos de personatges i suposats reis de l’antiguitat, tant bíblica com grecoromana, com Nembrot i Bivero de Babilònia; Cres, Saturn, Júpiter, Cèlium i Dàrdanum, de Creta; Trohuym, fundador de Troia, i Ròmul i Príam, fundadors de Roma. Tracta abundosament d’Hèrcules, dels seus viatges i de la seva relació amb terres hispàniques, com la fundació de Cadis, Sevilla, Tarassona, la Seu d’Urgell, Vic i Barcelona, esmenta fragments de la Crònica d’Espanya atribuïda a Pere Ribera de Perpinyà, i parla dels reis gots, de la invasió islàmica i de Pelai d’Oviedo. En un capítol titulat “Per què són los catalans apellats catalans e d’on ixen”, hi aporta per primer cop la llegenda d’Otger Cataló.
Altres obres parcialment manllevades o adaptades són una versió catalana del Pseudo-Turpí i una altra del Pseudo-Filomena feta sobre el text provençal, la llegenda d’Amic i Melis, la crònica de Sant Pere de les Puelles, la versió catalana del Libellus de batalla facienda, del Cronicó de Moissac, els Gesta Karoli Magni o una versió ampliada del text català dels Gesta comitum Barcinonensium, la llegenda de les torres del mur de Barcelona, alguna anotació procedent del Cronicó dels fets d’Ultramar i d’altres de procedents d’un dels Cronicons Barcinonenses, una narració de la primera conquesta de Mallorca, la llegenda de Guillem Ramon de Montcada, la crònica de Desclot, dos capítols d’una crònica desconeguda sobre la jovenesa de Pere el Gran i la Crònica de Muntaner, amb interpolacions i supressions. A través d’aquests textos hi apareixen també detalls del sepulcre de Ramon Berenguer I a la catedral de Barcelona, de l’expedició de Ramon Berenguer III i els pisans contra Mallorca (1115), de la conquesta de Sicília per Pere el Gran i de l’expedició dels almogàvers a l’Orient.
Bibliografia
Coll i Alentorn, M.: Historiografia, Curial Edicions Catalanes / PAM, Barcelona 1991.
Massó i Torrents, J.: Historiografia de Catalunya en català durant l’època nacional, Nova York / París 1906.
Riquer, M. de; Comas, A.: Història de la literatura catalana, vol. 1, Ariel, Barcelona 1980.