Era jesuïta (1766). L’any 1767 s’exilià a Itàlia, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València. Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, amb el Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America (Parma 1804). Traduí a l’italià el Viaje fuera de España d’Antoni Ponç, i, entre altres obres impreses i inèdites, publicà Storia d’un filosofo desingannato (Venècia 1815), en forma epistolar, com a reacció contra els excessos de la Revolució Francesa.