El 1533 esdevingué beneficiat de la seu de Mallorca. Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe. És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica (Basilea 1550-51), Praeparatio graeca (Basilea 1553) i De oratione libri septem (Basilea 1558), el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil. Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs.