Vida i obra
A catorze anys ja col·laborà al periòdic “Los Miserables” i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com “El Radical”, “Revolución” o “La Raza”, on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal. Exercí de periodista com a redactor a “LaPublicidad”, “La Lucha”, “El Día Gráfico”, “La Noche” i L’Esquella de la Torratxa, i com a corresponsal a Barcelona d’El Sol, de Madrid. Fou secretari de Lluís Companys i de Carles Esplà. Visqué a fons la bohèmia del teatre i dels barris baixos. Les seves obres són reportatges o testimonis novel·lats, escrits en llengua castellana, com gairebé tota la seva obra periodística, que escodrinyen l’ambient de les vagues, els atemptats i la política del període 1918-31. El seu primer llibre, i el més representatiu, és Sangre en Atarazanas (1926), un recull enciclopèdic del que ell mateix anomenà «la mala vida moderna a Barcelona» i on llançà el topònim urbà Barri Xino per referir-se a aquest espai del Districte V. Altres obres seves són Els exiliats de la Dictadura (1930), Ocho meses y un día en el Gobierno Civil de Barcelona (1932) i 14 de abril. Novela-reportaje (1934). També publicà, entre d’altres, El conspirador sentimental. Film de la república comunista libertaria (1932), La Guinea incógnita (Vergüenza y escándalo colonial) (1933) o Las últimas 24 horas de Francisco Layret (1942). Als anys vint participà en el triomf del gènere de la revista al Teatre Còmic. Paral·lelament escrigué algunes farses per a l’escena catalana com El mal que pot fer una dona (1927), Ell, ella i un cafè romàntic (1928) i Nou mil pessetes. L’any 1936 s’exilià i s’establí a l’Argentina, on col·laborà a la revista Catalunya.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Arévalo i Cortès, J. (2002).