Vida i obra
Estudià a les universitats de Barcelona (1386-91), de Lleida (1391-95) i de París (1395-1408). Des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi. El 1408 era conseller i promotor reial, i intervingué, a partir del 1415, en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident. També dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII. El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara pontifícia. Fou diputat de la Generalitat (1425). Residia a l’edifici anomenat actualment Casa de l’Ardiaca, on tenia la seva magnífica biblioteca. Primordialment fou un brillant predicador, culte i retòric, d’estil pompós i solemne, amb citacions llatines sagrades i profanes, molt escaient a la cort, on tot sovint predicà, i en ambients intel·lectualitzats. Se’n conserven una vintena de sermons, datats entre el 1408 i el 1414, i els parlaments que pronuncià a la festa de la gaia ciència de Barcelona, el 1413, davantel rei Ferran. Un sermó predicat davant Alfons el Magnànim, el 1419, a la capella reial de Barcelona, li suggerí la idea de la seva obra de més volada, el tractat ascètic Lo pecador remut, obra extensíssima, en dues parts, de la qual es publicà només la primera part el 1438, on desenvolupa el tema de l’entestament de Llucifer a evitar la mort de Crist, per tal que no es produís la redempció del gènere humà. Tota una teoria d’abstraccions i de metàfores posades en moviment inunda aquest llibre ampul·lós, amb moments d’una gran bellesa, al qual, de tant en tant, llargs fragments de prosa rimada donen una musicalitat especial i complicadíssima. Citacions d’autors clàssics s’hi barregen amb passatges bíblics, i arreu voreja un cert humanisme, curiosament integrat en una temàtica típicament medieval, fins a arribar a una mena de fusió entre el rerefons pagà i el cristià. D’important valor també és la seva correspondència diplomàtica i els cinc parlaments que pronuncià al Consistori de la Gaia Ciència el 1413, plens de citacions llatines, clàssiques i eclesiàstiques, dels quals es conserven els esborranys, que ofereixen per primera vegada unes pautes per a la composició poètica d’arrel trobadoresca. Així, per exemple, al parlament on desenvolupa el tema Psallite sapienter, elogia i reivindica una poesia en llengua vulgar però de contingut elevat. L’oratòria religiosa conservada és datada entorn als anys 1408 i 1414, i novament és carregada d’erudició eclesiàstica i clàssica.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Balasch, M. (1981-1986).