Vida i obra
Abandonà l’advocacia per dedicar-se al periodisme i dirigí el periòdic satíric “La Flaca” i “La Ilustración Artística”. La seva obra en castellà, extensa i de gran acceptació, comprèn novel·les històriques o socials (Un Corpus de sangre, 1857; El pendón de santa Eulalia, 1858; Los misterios del pueblo español durante veinte siglos, 1858-60) i versions novel·lades de grans èxits teatrals de Francesc↑Camprodon (Flor de un día, 1862, i Espinas de una flor, 1862); drames originals i traduïts (La bolsa, de Ponsard, 1858), comèdies, i, encara, abraçant tots els camps de la creació, monografies històriques i divulgatives (Isabel II. Historia de la reina de España, 1862; Guía satírica de Barcelona, 1854) i escrits polítics. A Los↑trobadors moderns (1859) donà a conèixer poemes de caràcter patriòtic, entre els quals cal citar “Agravis i venjances”, centrat en la figura de Pau Claris. El 1856 estrenà La Verge de les Mercès, primer drama històric en llengua catalana, i després la sarsuela costumista Setze jutges (1868) i la comèdia Llum i fum (1876). Coincidint amb la seva evolució ideològica cap al republicanisme, fou redactor del setmanari “Un Tros de Paper” i col·laborà a La Campana de Gràcia i La Renaixença. Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1862, el 1872 i el 1882, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i president de l’Ateneu Barcelonès (1880-81), on el 1877 llegí un discurs biogràfic sobre Aribau.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Gibert, M.M. (2000), p. 105-109.