Vicent Mariner d’Alagó

(València, segle XVI — Madrid, 1642)

Humanista i poeta.

Vida i obra

Estudià a València, i fou bibliotecari d’El Escorial. La seva obra en llatí i grec, pràcticament inèdita, consta de trenta-quatre volums. Una petita part fou publicada a Tournon amb el títol Opera omnia poetica et oratoria (1633), que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats, una elegant versió llatina en dístics elegíacs de la poesia d’Ausiàs Marc. Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apol·loni de Rodes i Teòcrit entre d’altres, i del grec al castellà quasi tota l’obra d’Aristòtil i Arrià. Escrigué una gramàtica grega (Matritensis) i va presentar vint-i-sis poemes a les justes valencianes de 1602, 1606,1608 i 1619, cinc dels quals són en castellà; la resta és en llatí. També és important la seva correspondència amb diferents humanistes europeus: Andreas Schott, Ericio Puteano, Herman Hugo i Gaspar Sciopio, entre d’altres. Formà part del cercle d’amics de Lope de Vega i de Quevedo, que elogiaren la seva obra. Dels 350 000 versos llatins i grecs que deixà, se n’han conservat més de 271 000. Fou un humanista desplaçat ja del seu temps, que no aconseguí, ni de la cort ni de l’alta noblesa per a la qual escriví la seva obra original, cap càrrec substanciós. Morí arruïnat.

Bibliografia
  1. Castro de Castro, D. (1996)
  2. Coronel Ramos, M.A. (1997)
  3. García de Paso, M.D. (1997)
  4. Herrera, R. (1997), p. 91-96.
Vegeu bibliografia