Vida i obra
Des del 1909 col·laborà en revistes infantils i juvenils com ara En Patufet, La Mainada, “La Rondalla dels Dijous” i “La Nuri” (que fundà i dirigí entre els anys 1925 i 1926). Inicialment publicà Contes del Paradís (1920), un conjunt de relats curts il·lustrats per la mateixa autora, ambientats en una natura paradisíaca però paradoxalment quotidiana, i El Parenostre explicat als infants (1927), on cada frase de la pregària apareix il·lustrada de manera didàctica. Del 1928 data una de les seves obres més reconegudes, En Peret, història narrada i il·lustrada també per ella mateixa, en què es palesa de manera directa la quotidianitat típica i la psicologia d’un nen català de la dècada del 1920. Seguint aquesta mateixa línia temàtica i formal publicà Margarida (1929), Monsenyor Llangardaix (1930), Narcís (1930) i Contes d’argent (1934), on s’interessa pel passat històric barceloní del s. XIX. El 1937, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat li edità l’obra El més petit de tots. Després de la guerra, la seva producció es decantà cap a l’intimisme memorialístic i la reflexió melangiosa. Són d’aquesta època La Barcelona dels nostres avis (1949), una descripció de la ciutat al s. XIX; La meva casa i el meu jardí (1958), llibre de records personals evocats amb enyorança, i Les meves nines (1983), on pren el pretext de la seva col·lecció de nines antigues per rememorar el passat feliç, el món perdut de la infantesa. No obstant això, l’autora no abandonà la dedicació a la literatura infantil i publicà, entre d’altres, Martinet (1962), on recreà de nou un dels seus personatges més cèlebres.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Castillo, M. (1996)
- Castillo, M. (2000)
- Cirici i Pellicer, A. (1976)
- Diversos autors (20059).