Vida i obra
Ingressà en l’orde dominicà a instàncies de Vicent Ferrer, com afirma en una poesia dedicada a fer l’elogi d’aquest. La seva producció s’inicià, vers el 1453, amb unes Laors de la creu escrites per concórrer a un certamen literari barceloní a favor de la projectada croada contra Constantinoble. Estigué molt vinculat al príncep Carles de Viana, al qual, quan fou empresonat al castell de Morella (febrer del 1460), adreçà una lletra consolatòria en retòrica i solemne prosa. Un any després escriví unes violentes cobles, de fet un autèntic sirventès, contra els defensors joanistes del castell de Fraga, d’un acusat to anticastellà. Pel juliol del 1463 era al servei d’Enric IV de Castella, proclamat “senyor del principat de Catalunya”, i Joan de Beaumont el nomenà prepòsit de Mallorca, en substitució del joanista que hi ocupava el càrrec. La nau en què viatjava cap a Mallorca fou presa el 15 de setembre per les forces reials mallorquines, i ell fou empresonat a ciutat; aquest mateix any fou ajusticiat com a rebel a Joan II, al moll, i fou llançat al mar amb un casc de ferro roent al cap i una pedra al coll. Durant l’empresonament a ciutat—uns tres mesos—, escriví la seva obra més important, el tractat ascètic Mirall dels divinals assots, en una bella i clara prosa, però retòrica i recargolada en la dedicatòria a dona Joana Berenguer, muller del lloctinent general, de qui depenia la seva sort, en la qual l’escriptor posà desesperadament la seva confiança. El llibre, escrit per ell sabent que era condemnat a mort i, sens dubte, sabent també el cruel turment a què seria sotmès, té un punyent dramatisme en les seves reflexions, basades en la passió de Crist. Hi ha en aquest tractat, escrit sense la consulta d’altres llibres, com és lògic essent com era a la presó, moments molt subjectius sobre el penediment dels pecats, la temptació, la providència divina, l’esperança de la glòria, etc. També escriví a la presó algunes de les seves poesies conservades, totes de caràcter religiós, però amb explícites referències a la seva trista situació i al·lusions a la santedat del príncep de Viana.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aramon i Serra, R. (1961)
- Riquer, I. de (1997)
- Riquer, M. de (1946).