Signà sovint Federico Miñana. Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista (1931). El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana. Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins (1936), sotssecretari del Ministeri de Propaganda (1937) i ambaixador del Govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939. Col·laborà a “La Semana Gráfica” i “El Mercantil Valenciano”. Escriví La barca vella (1925), amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso (1926).