Vida i obra
Estudià filosofia, pintura i idiomes a Barcelona. El 1831 publicà un Canto erótico signat Libasindo, el recull poètic Veinticuatro poemas líricos i les tragèdies Aristodemo i Nicea. El mateix any adreçà a la Real Academia Española una memòria en defensa de la teoria de la diferència quantitativa de les síl·labes i la versificació castellana amb ritmes i metres clàssics, editada amb el títol El sistema musical de la lengua castellana (1832). Resident a Madrid des del 1832 i membre del cenacle de Gaspar de Remisa, estudià llengües clàssiques i orientals i col·laborà a “El Vapor” (1833-34), fins que embarcà en missió d’espionatge per compte del govern. Dedicat a afers econòmics i diplomàtics, deixà de banda la literatura, però els viatges li suggeriren l’Intérprete del viajero en Oriente (1843) i la creació d’un idioma universal, basat en la vintena de llengües que coneixia, que defensà en la memòria L’Idéographie (Macau 1844). De nou a Madrid, publicà Pot-pourri literario (1845) i Obras literarias (1852), i col·laborà al “Semanario Pintoresco Español” i “El Español”, entre altres revistes. Traduí diversos autors clàssics en hexàmetres i edità fragments d’Homer, Virgili, Horaci i Ovidi. Els darrers anys sojornà a Lisboa, on publicà A Iberia (1852), traduïda al castellà el 1853 i reeditada repetidament, sobre la conveniència de la unió política entre Espanya i Portugal, i a París, on publicà, entre altres obres, l’antologia Arte de escribir en letra española (1860).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Fontrodona, M. (1990)
- Homs i Guzmán, A. (1990)
- Martín Alonso, N. (1975).