i Joan Mascaró i Fornés | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Joan Mascaró i Fornés

Literatura catalana
literatura lit
Orientalista especialitzat en llengua i en cultura sànscrites.
Santa Margalida, Mallorca, 1897 — Comberton, Cambridge, 1987

Vida i obra

Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vicerector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka. Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i feu la versiócatalana d’una part del Bhagavad-Gita, editada i representada el 1935. L’any 1938 publicà la traducció Himalayas of the Soul, una tria dels Upanishads. La traducció no va trigar a cridar l’atenció de la crítica, i l’admiració del premi Nobel Rabindranath Tagore. El 1939 s’instal·là a Cambridge. Col·laborà en el “Bulletin of Spanish Studies”. El 1955 seleccionà i prologà, en anglès, el volum Poemes de Keats, amb litografies de Lola Anglada. Ha publicat Lamps of Fire (1958) —recull de textos místics i de pensament espiritual de les grans religions del món— i estudis i traduccions a l’anglès d’obres sànscrites i del pali, especialment els Upanishads,el Bhagavad-Gita, que, finalment i fruit de mésde vint anys de treball, es publicà complet l’any 1962, i el Dhammapada (1973), tots reeditats sovint —molts traduïts al castellà a Mèxic—, els quals influïren decisivament en el desvetllament de l’interès per la filosofia i la mística orientals dels anys seixanta i setanta, especialment als països anglonord-americans. A partir de la recuperació de la democràcia a l’Estat espanyol comença un procés de recuperació de la figura i obra de Joan Mascaró en el món català. L’any 1983 és nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB). L’any 1983 es publicà Bhagavad-Gita i el 1986 Llànties de foc. Després de la seva mort es va publicar un inèdit molt valuós, The Creation of Faith / La creació de la fe (1993), una tria dels seus pensaments i aforismes, i la seva correspondència amb Joan Francesc March i Qués, Cartes d’un mestre a un amic (1993), i amb Carles Pi i Sunyer, Correspondència (1939-1951) (1994). Posterioment es publicà en dos volums Correspondència de Joan Mascaró (1998) i Diàlegs amb l’Índia (2001), recull d’articles, pròlegs i conferències que han ajudat a difondre el seu coneixement i pensament.

Bibliografia

  1. López, G. i Mas, A. (1997)
  2. Massot i Muntaner, J. (1989), p. 317-339.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
DSA
Llegir més...