Vida i obra
Membre d’una noble família catalana, ingressà a l’orde dels jesuï-tes el 1759. Amb motiu de l’edicte d’expulsió (1767) s’exilià a Itàlia, a la ciutat de Ferrara. Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes (Roma 1786). Fou poeta en llatí, italià i castellà. La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en vint volums (Madrid 1783-1805), escrita a Bolonya i a Roma; en italià només aconseguí de publicar-ne els dos primers volums (Foligno 1781; Florència 1787), i en deixà tres d’inèdits en castellà. La part més reeixida, encara útil, és la de l’España romana (volums IV-IX). El seu apassionat espanyolisme el dugué a presentar l’Espanya visigòtica com a quasi independent de Roma; aquest jurisdiccionalisme històric i doctrinal motivà la inclusió de la Historia a l’Índex romà, el 1826. Desapareguda temporalment la crònica lleonesa del Cid, en el seu primer retorn a Espanya (1798-1801) posà en dubte fins i tot l’existència del personatge. A Roma publicà l’Origine catalana del regnante pontefice Pio settimo (1804) i les biografies de Josep Oriol (1806) i Catalina Tomàs (1807), amb motiu de llur beatificació. El 1801 publicà una preceptiva d’encuny neoclàssic, l’Arte poética fácil. Retornà a Catalunya el 1815, i a partir del 1816 ensenyà humanitats al col·legi de València.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Batllori, M. (1966), p. 413-439
- Torres Amat, F. (1836), p. 398-405.