Rafael Masó i Valentí

(Girona, Gironès, 1880 — Girona, Gironès, 1935)

Poeta.

Vida i obra

Estudià arquitectura a Barcelona. Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor. Col·laborà al “Diario de Gerona” i fou un dels fundadors de “Vida” (1902-03), revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres. També col·laborà en altres publicacions gironines com “Armonia” o “Lo Geronès”, i, a Barcelona, a “Montserrat” (1900-06) i Catalunya (1903-05). A través d’aquestes dues publicacions barcelonines i de la Congregació Mariana dels jesuïtes, entrà en contacte amb Josep Carner i s’integrà al grup de joves universitaris que el poeta liderava, amb el qual col·laborà en el canvi de gust que preparà el noucentisme. Fou un dels impulsors dels Jocs Florals de Girona (1903), certamen al qual estigué vinculat fins el 1913 i on obtingué la flor natural el 1905 amb Lamed i Hebron (1905). Fou guardonat també en altres certàmens locals. Escrigué petites proses poètiques, intimistes, que palesen amor a les coses petites, als costums familiars i a la seva ciutat. Els seus poemes, molt a la manera del primer Carner, s’inspiren en l’estètica de la quotidianitat (temes de l’experiència quotidiana, amorosa i metafísica) i de la tradició (motius religiosos, patriòtics i didàctics). Utilitzà metres propis de la poesia popular i també de la lírica tradicional amb un doble objectiu: recuperar la tradició popular del país i demostrar que la poesia catalana és apta per a parlar de qualsevol cosa. Fou inclòs, com a poeta, a l’↑Almanac dels Noucentistes (1911), però no arribà a publicar cap llibre. El 1906, ja amb el títol d’arquitecte, tornà a Girona, on desenvolupà una important tasca cultural i col·laborà en la fundació de la societat Athenea. Com a arquitecte, la seva activitat estigué marcada per la crisi del modernisme i la transició cap al noucentisme. La seva obra poètica ha estat recopilada a La poesia de Rafael Masó (1980).

Bibliografia
  1. Aragó, N.-J. (2007)
  2. Comadira, N. (1987), p. 197-210
  3. Comadira, N. i Tarrús, J. (1996)
  4. Diversos autors (19712)
  5. Oller, D. (1980).
Vegeu bibliografia