Lluís Masriera i Rosés

(Barcelona, 1872 — Barcelona, 1958)

Comediògraf, director teatral i escenògraf.

Vida i obra

Conegut sobretot com a pintor, terreny en el qual pot ser considerat un dels representants més característics de l’estètica de l’Art Nouveau. Publicà les revistes “La Veu Punxeguda” (1922-28) i “Esplai” (1927-28). La seva faceta de director teatral es veié ratificada el 1921 amb la creació de la Companyia Belluguet, la qual representà algunes de les seves principals obres de creació pròpia, com El retaule de la flor (1921), Els tapissos de Maria Cristina (1923), musicada per Eduard Toldrà, o Els vitralls de Santa Rita (1926), entre d’altres. Una vegada finalitzada la Guerra Civil Espanyola, reprengué la seva activitat en llengua castellana i el 1954 va publicar Mis memorias (1954), obra de circumstàncies i de caràcter anecdòtic.

Bibliografia
  1. Gallén, E. (1979).
Vegeu bibliografia