Cursà estudis de dret i el 1874 ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla. Concorregué a certàmens poètics diversos i publicà, entre altres obres, la novel·la costumista Los polvos de mi abuela (1858), un recull de tres poemes montserratins, un dels quals és en català, editat el 1870, un poema extens, La humana comedia (1871), i el recull pòstum Poesías (1875), sovint d’ambició formal, en què predomina el tema religiós i historicoreligiós, costumista i vagament filosòfic (cinc de les quals són en llengua catalana). El recull porta un pròleg d’Adolf Blanch i poemes homenatge d’Antoni Molins i Sirera, Manuel Milà i Fontanals i Miquel Victorià Amer. El 1869 feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona. Deixà inèdita una sarsuela titulada Mozart.