Felip Mateu i Llopis

(València, 1901 — Barcelona, 1998)

Historiador i assagista.

Vida i obra

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1927. El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona. Membre d’Acció Cultural Valenciana, col·laborà al butlletí del grup (“Acció Valenciana”), i publicà l’assaig El País Valencià (1933), on repassa la història i la geografia valencianes des d’un punt de vista nacionalista. El 1931 passà a treballar a la secció numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. El 1937 fou director accidental de l’Arxiu del Regne de València, on treballà pel salvament del patrimoni artístic i documental valencià. Del 1940 al 1972 va ser director de la Biblioteca de Catalunya (aleshores Biblioteca Central). Fou catedràtic a les universitats d’Oviedo, València i Barcelona. El 1944 fundà i dirigí la revista “Biblioteconomía”, de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, de la qual també fou director. Publicà centenars d’articles i estudis sobre matèries molt diverses, especialment sobre numismàtica, paleografia, arxivística i bibliologia. Contribuí a l’estudi de Joan Lluís Vives i sant Vicent Ferrer, i de diversos aspectes de lacultura catalana, amb notes biogràfiques sobre personalitats catalanes i estudis sobre toponímia monetària, entre d’altres. Fou membre de la RABLB des del 1941 i director del Centre de Cultura Valenciana el 1945.

Bibliografia
  1. Funés Julià, S. (1972).
Vegeu bibliografia