Llorenç Mateu i Sanç

(València, 1618 — Madrid, 1680)

Traductor, poeta i autor dramàtic.

Vida i obra

Cavaller de l’orde de Montesa (1650). Estudià filosofia a València i dret a Salamanca. Doctorat a València el 1638, exercí d’advocat. Des del 1646 ocupà diversos càrrecs —a partir del 1656 a Madrid— fins que el 1671 fou regent del Consell d’Aragó. És autor de diversos tractats jurídics: De regimine urbis ac regni Valentiae (Lió 1654-56, 1667, 1704), on exposa idees lingüístiques secessionistes respecte del català; Tractatus de re criminali (Lió 1676), i Tratado de la celebración de cortes generales del Reino de Valencia (Madrid 1677), entre d’altres. Redactà dues relacions de festes celebrades a València el 1653 i el 1658, i una Crítica de reflexión y censura de las censuras. Fantasía apologética y moral (València 1658), contra els atacs antivalencians continguts en El Criticón de Gracián. Feu diverses traduccions del llatí i l’italià al castellà i del català al castellà, com una versió fragmentària de la crònica de Jaume I —perduda— i una meritòria traducció en vers de l’Spill de Roig (1665; ed. de R. Miquel i Planas 1936-42). En un manuscrit autògraf es conserven una comèdia calderoniana (Dos verdades encontradas), i vuitanta-cinc poesies castellanes i setze de catalanes, la major part relacionades amb certàmens i celebracions festives. Entre les catalanes hi ha sonets fets amb monosíl·labs, col·loquis cultes, poemes mitològics, satírics i religiosos, etc., tots de factura reeixida i expressió natural.

Bibliografia
  1. Costa-Reus, M.N. (2001)
  2. Romeu i Figueras, J. (1991), vol. II, p. 36-103.
Vegeu bibliografia