Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim↑Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres. L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans (Nouvelles catalanes inédites). El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica. És autor de Les derniers troubadours de la Provence (1872), La Chanson de la Croisade contre les Albigeois (1875-78), entre altres obres sobre literatura medieval. Des del 1882 fou director de l’École des Chartes i, des del 1884, membre de l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres.