Lluís Millà i Gàcio

(Madrid, 1865 — Barcelona, 1946)

Comediògraf i assagista.

Vida i obra

Col·laborà a L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, “El Teatre Català”, “La Tramontana”, “La Tomasa” i “Lo Teatro Regional”, entre d’altres. Fou responsable dels diaris “La Dida”, “Folletí Teatral” i “Teatre Mundial”, i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes (1926). Fou actor professional fins el 1902, i, més tard, llibreter i editor. Fundà la Llibreria-Arxiu Teatral Millà (1901) i escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre popular. Cultivà la comèdia—El noi de casa (1885), Esperant que surti (1900, estr. 1891), Tres quarts de quinze (1900), La capsa del rapé (1906)—, la comèdia dramàtica —19 de juliol o el triomf del poble (1936), de militància antifeixista i anticlerical—, el monòleg —En Nofre Llonsa (1895), En Manelich (1918)—, el drama, i els diversos gèneres del teatre de costums. Publicà un llibre de poesia, Gotims (1886), i el recull d’articles i narracions breus Fantasies vulgars (1894).

Bibliografia
  1. Curet, F. (1967).
Vegeu bibliografia