Feu estudis de dret i fou redactor del “Diario Mercantil” (1870). El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana... (1885), i després Sota, cavall i rei (1874, estr. 1873), amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes, El marquès de Miragall (1885, estr. 1875), Al sant per la peanya (1876), En lo mig del mercat i Retratos al viu (1884), Cascarràbies (1889, estr. 1888), Bous de cartó (estr. 1891), Una lliçó aprofità, Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia, que aconseguiren força popularitat. En castellà escriví poemes, teatre i la col·lecció d’epigrames Pampiroladas (1914). Fou un dels membres fundadors de l’Ateneu Científic Literari i el 1880 obtingué un accèssit als Jocs Florals de Lo Rat Penat pel llibre de poemes Cantars (1881).