Vida i obra
Director de L’Instant en la seva segona etapa, col·laborà a La Revista, La Publicitat, D’Ací i d’Allà, “Un Enemic del Poble”, La Mainada, “Esplai”, “Revista de Poesia”, i “Mirador”, entre d’altres. Tingué una breu trajectòria com a poeta, amb només tres llibres: Primers poemes (1918), Trenta poemes (1919), i Tercer llibre de poemes (1922). La seva primera comèdia (Les flames, 1919) obtingué una menció honorífica al concurs convocat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. El 1921 publicà L’orb, drama amarat d’expressionisme negre, i la comèdia La vida se’n va. Participà en les vetllades de teatre modern estranger de l’empresa Canals a començament dels anys vint. Defensor de la renovació de l’escena catalana, l’èxit li arribà el 1928 amb l’estrena de La ↑llotja, un text original sobre l’adulteri que qüestiona la institució familiar i, per extensió, la moral de la burgesia barcelonina. En una línia semblant, però amb menys èxit, estrenà Els fills (1928), La sorpresa d’Eva (1930), La mare de Hamlet (1931), Apta per a senyores (1932), de concepció vodevilesca, i el drama Fruita verda (1935), que fou prohibit per immoral. En la tragèdia Xandí (1931) abordà una temàtica ben distinta: la vida marginada dels gitanos. Obtingué el premi Ignasi Iglésias (1934) amb El món en què vivim, que mai no s’estrenà. Fou pioner en la traducció (1924, 1926) i en la recepció creativa de James Joyce: el seu recull de narracions, La caravana (1927), conté el primer monòleg interior en català (“Projectes”), a més d’un parell de peces clarament deutores de contes de Dublinesos, també de l’autor irlandès. Menys fortuna van tenir les seves dues novel·les, Entre els isards i la boira (1929) i Tela de somnis (1930), de to cosmopolita. Molt atent a la producció contemporània, especialment anglosaxona, traduí també J. Copeau (1923), Anna Christie (1930) d’Eugene O’Neill, El carrer (1930) d’Elmer Rice (que obtingué un gran ressò), Duhamel (1930), H.R. Haggard (1931, juntament amb Riba) i T. Hardy (1936), entre d’altres. El 1928 edità una selecció de la correspondència de Beethoven traduïda per ell. Fou alt funcionari de la Mancomunitat i de la Generalitat, i membre del Pen Club Català. A partir del 1939 es mantingué apartat de l’activitat literària, bé que encara traduí al castellà Defoe i Shakespeare.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Fàbregas, X. (19712)
- Fàbregas, X. (19713)
- Gallén, E. (1987), p. 413-462
- Iribarren, T. (20041)
- Iribarren, T. (20042)
- Riba, C. (1986), p. 19-24.