Vida i obra
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1862) i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870. Fundà “El Recuerdo” (1862), amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa i d’altres. Col·laborà a “El Manresano”, “El Mundo Ilustrado”, “La Ilustración Moderna”, “La Ilustración Española y Americana”, Calendari Català i La Veu del Montserrat, i fou director artístic d’“Hispania”. El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelonal, des d’on exercí una gran influència. Representant del gust més conservador i acadèmic en matèria artística i literària, s’oposà a tots els corrents que, segons ell, atemptaven contra la moral catòlica (realisme, naturalisme, modernisme...) i considerà sempre indissociables l’art i la moral, a diferència d’altres crítics, com Josep Yxart, que en el fet de separar-los trobaven la base de la crítica moderna. Aplaudí el renaixement de la literatura catalana, i especialment l’obra de Frederic Soler, Jacint Verdaguer i Narcís Oller, però en denuncià el progressiu decantament realista o cosmopolita. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, corresponent de l’Academia de la Historia, de Madrid, i professor a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Reuní una notable col·lecció de teixits, vidres, ceràmica i pintures. El seu interès per les arts decoratives s’adverteix en treballs com Muebles y tapices (1879), La habitación. Cartas a una señorita (1879) i Cerámica, joyas y armas (1882). És autor també de La Exposición Universal de París en 1878 (1878), El arte en España (1886?) i Fortuny. Su vida y obras (1887).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cassany, E. (1999)
- Cassany, E. i Tayadella, A. (2000), p. 351-380
- Cassany, E. i Tayadella, A. (2001).