Vida i obra
Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats. De jove col·laborà a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Denuncià la precarietat del mercat literari en català de l’època des d’El Poble Català i “Joventut”, on destacà com a crític literari. Fou traductor d’autors antics (Longus i Apulei, 1905) i moderns (Els contes de Perrault, 1909). La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de textos catalans antics. Cal esmentar, en primer lloc, la fundació de “Revista Ibérica de Ex libris” (1903-06) i, especialment, de “Bibliofília” (1911-20). Dintre la “Pequeña colección de bibliófilo” aparegueren catorze volums, de petit format, il·lustrats per un variat grup d’artistes. Engegà dues col·leccions de textos catalans antics: “Històries d’altres temps” (onze volums de caràcter divulgatiu, 1910-17) i la “Biblioteca Catalana”, continuadora de la de Marià Aguiló, en la qual aparegueren, entre el 1908 i el 1950, obres de Bernat Metge, Roís de Corella, Isabel de Villena i el Curial e Güelfa, entre d’altres. Pòstumament es publicà la seva edició de l’Spill de Jaume Roig (1952). En la faceta d’erudit sobresurt El incunable barcelonés de 1468 (1951), edició facsímil de la gramàtica de Bartomeu Mates. S’oposà activament a la normalització ortogràfica de Fabra, a través de parlaments (“Contra la reforma lingüística”, 1918; “La tirania filològica i l’actual decadència literària de Catalunya”, 1921) i de la revista “Catalana” (1918). En les obres de creació fa una crítica satírica a la dimensió de poder i promoció social que veu aparellada al moviment noucentista: La novel·la d’un bibliògraf (1918), Les confidències d’en Joan Bonhome (1918), Els pensaments d’en Joan Bonhome (1919), El purgatori d’un bibliòfil (1920), Els cent aforismes d’un bibliòfil (1924) i La llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928). En acabar la guerra publicà el recull Sonata en tres temps (1939). Presidí l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, formà part de la Cambra del Llibre i de totes les associacions i grups de bibliòfils existents. La seva obra com a editorde textos fou exemplar, no tan sols per l’aportació al coneixement de la literatura catalana antiga, sinó també per la qualitat de les edicions.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bohigas, P. (1970)
- Miracle, J. (19632)
- Murgades, J. (1996)
- Segarra, M. (1988).