Vida i obra
Conegut amb el nom religiós de Miquel d’Esplugues. Iniciat en els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona, el 1887 ingressà als caputxins i el 1893 fou ordenat de sacerdot i nomenat catedràtic de filosofia a Pamplona. Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial (1906-15 i 1918-21), el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana. Exercí una notable influència sobre la vida cultural, política i religiosa de Catalunya, sobretot en el sector proper a la Lliga Regionalista, i emprengué la restauració de la filosofia cristiana i del tomisme. El 1907 fundà la “Revista de Estudios Franciscanos”, que dirigí fins el 1930 (a partir del 1913 ja catalanitzada i amb el títol “Estudis Franciscans”). El 1925 fundà “Criterion”, la primera revista catalana de filosofia cristiana. Home de confiança de Francesc Cambó, estructurà i presidí la Fundació Bíblica Catalana. És autor, entre d’altres, dels assaigs Sant Francesc de Sales, esperit i màximes (1906); Nostra Senyora de la Mercè. Estudi de psicologia etnicoreligiosa de Catalunya (1916), que recull l’admiració per Torras i Bages; Miscel·lània de filosofia religiosa (1924-27), i El missatge d’Israel: Israel, Jesús, sant Pau (1934), un llibre psicologicoteològic escrit amb motiu dels seus dos viatges a Terra Santa. Entre les obres apologètiques destaquen Maragall (1912), Semblances. En Maragall. El cardenal Vives. El Bisbe Torras (1916) i El Pare Nostre (1920-23).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Basili de Rubí (1978)
- Castellví, M. de (1934)
- Massot i Muntaner, J. (1973), p. 79-81
- Massot i Muntaner, J. (1975), p. 79-81
- Paloma, J.A. (1983), p. 373-396
- Serra, V. (1988).