Feu la carrera de dret i fou degà del Col·legi d’Advocats. D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política com a regidor per Barcelona (1901), diputat a les Corts (1906), senador (1913), governador civil de Barcelona (1932), alt comissari d’Espanya al Marroc (1933), governador general de Catalunya (1936), president de la Generalitat durant quinze dies (1936) i ministre de la Governació (1936). El 1939 s’exilià a Mèxic. En aquest país publicà, a la “Col·lecció Catalònia”, Mossèn Cinto (1944), una biografia en defensa del poeta, el qual coneixia en profunditat perquè n’havia estat marmessor. També publicà treballs jurídics i textos periodístics sobre temes polítics.