Vida i obra
Es doctorà en dret el 1890. Formà part de la Lliga Catalana i d’Unió Catalana. Fou redactor de La Veu de Catalunya (1891) i de La Renaixença (1896), on publicà crítica literària. També publicà articles polítics en diversos periòdics catalans i obres com Jerarquia i descentralització (1891) i Resum sintètic de la història del catalanisme (1907). En l’àmbit de la historiografia edità diversos treballs com Les costums marítimes de Barcelona (1914), L’antic ordre judiciari observat en la cort dels cònsols de la mar de Barcelona (1917) o la revisió de la Història de Catalunya d’Aulèstia (1922), L’epistolari d’en Marià Aguiló (1925-26) i Don Víctor Balaguer (1925-26), entre d’altres. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1913) i col·laborà en el butlletí de l’entitat. En poesia, publicà els volums Llibret de poesies íntimes (1906) i Poesies (1915). La seva obra crítica i literària fou un intent d’acostar-se a les aportacions del modernisme des de plantejaments estètics i literaris d’arrel vuitcentista.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Duran Tort, C. (2002), p. 155-178
- Guille i Moliné, E. (1997).