Vida i obra
Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal. Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà a l’editorial Montaner i Simon i coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari. La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra (1973), que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions, prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota (1985), obres que recreen, a cavall entre la fantasia i el realisme, el passat mític de l’antiga Mequinensa, amb el tarannà que li fou propi, el dels seus personatges i el dels llocs que li donaren vida, temàtica que abasta la màxima ambició a la novel·la↑Camí de sirga (1988, premi Joan Crexells 1988 i Crítica Serra d’Or i de la Crítica 1989), de gran ressò i on s’assoleix la mitificació de Mequinensa, vila submergida sota les aigües que emergeix, amb tota la seva història i la dels seus habitants, a partir de la ficció novel·lesca. Amb humor i ironia, i sense caure en el localisme ni en el costumisme, l’obra traspassa un temps i un espai determinats esdevenint universal, valor pel qual la crítica ha situat Camí de sirga en la línia de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, on Mequinensa i Macondo comparteixen una atmosfera que es mou entre la màgia de la ficció i el realisme de la història. Ja restaurada pel record, la vila apareix com a marc espacial secundari a La galeriade les estàtues (1991), novel·la de tall realista sobre els anys foscos de la postguerra, a la qual segueix↑Estremida memòria (1997, premi Joan Crexells i premi Crítica Serra d’Or 1998), basada en l’afusellament d’uns bandolers a Mequinensa. L’any 1999 publicà el recull de narracions, Calaveres atònites. Els seus tres llibres de narracions foren recollits al volum Contes (2001), mentre Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003) reuneix els seus articles periodístics. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües, des de l’anglès, francès, castellà i gallec, a l’alemany, portuguès i japonès, passant pel vietnamita, neerlandès, eslovac, suec, entre d’altres.Traduí del francès, castellà i anglès un nombre considerable d’obres, entre les quals cal destacar El comte de Montecristo d’A. Dumas. L’any 2000 fou distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans, el 2001 li fou concedida la Creu de Sant Jordi, i el 2005, el Premio de las Letras Aragonesas.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Alonso, V. (1997)
- Bayo, E. i Biosca, M. (1992)
- Cònsul, I. (1995), p. 129-140
- Diversos autors (200512)
- Diversos autors (20064)
- Moret, X. (2005)
- Murgades, J. (2003), p. 759-780
- Nadal, M. (19971)
- Triadú, J. (19931).