Vida i obra
De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud. Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a “L’Amic de les Arts”, revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme (tot i distanciar-se sovint de les seves tesis). A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista, D’Ací i d’Allà, “La Gaceta Literaria” i La Publicitat. El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el↑Manifest groc i el 1929 col·laborà a la revista “Fulls Grocs”, les seves dues actuacions més radicals. Als anys trenta publicà articles a “Mirador”, “Meridià”, Revista de Catalunya i Quaderns de Poesia, entre d’altres, en els quals defensà l’evolució de la sensibilitat moderna, però al mateix temps hi continuà la reivindicació d’un «classicisme renovellador» que el portà a elogiar García Lorca, Sánchez i Juan i J.V. Foix ja als anys vint. A partir del 1936 una bona part de les seves col·laboracions se centraren en l’actitud de l’intel·lectual en plena guerra. El 1938 fou redactor en cap de la gaseta radiada La vida literària a Catalunya. Acabada la guerra s’exilià a França i Ginebra, des d’on treballà com a traductor per a l’Oficina Internacional del Treball. El 1977 es publicà una antologia d’articles seus titulada Notes sobre el superrealisme i altres escrits.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Centelles, E. (1977), p. 5-12
- Centelles, E. (1986)
- Minguet Batllori, J.M. (2004)
- Molas Batllori, J. (19761), p. 283-299
- Molas Batllori, J. (1983), p. 15-109.