Francesc de Montcada i de Montcada

(València, 1586 — Goch, Renània, 1635)

Historiador.

Vida i obra

Tercer marquès d’Aitona i gran d’Espanya. Residí amb el seu pare a la cort, on es formà culturalment. El 1623 fou designat ambaixador a la cort imperial d’Alemanya, i el 1629 fou enviat com a ambaixador extraordinari als Països Baixos, tasca que desenvolupà fins a la seva mort amb gran competència, però a desgrat, convençut que la pèrdua d’aquests territoris era inevitable. Té un sonet liminar, en castellà, dedicat a Jeroni d’Herèdia pel seu llibre Guirnalda de Venus casta. La seva producció historiogràfica és anterior al 1623, i en destaca l’Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (Barcelona 1623), escrita amb una prosa equilibrada i concisa. L’obra tracta sobre els almogàvers i es basa principalment en la Crònica de Muntaner, però té en compte també Desclot i Zurita i les dades provinents dels cronistes grecs. Pòstumament aparegué la seva Genealogía de la casa de Moncada, publicada dins la Histoire du Béarn de Pèire de Marca (París 1640), i una Vida de Severino Boecio (Frankfurt 1642). Una bona part del seu extens epistolari, modèlic per la claredat i l’elegància de l’estil, es conserva manuscrit en diverses biblioteques espanyoles, franceses i belgues. Deixà inèdit un estudi sobre l’Antigüedad del santuario de Montserrate, que s’ha de considerar perdut. Vicent Garcia li dedicà l’edició del seu sermó per a les exèquies de Felip III.

Bibliografia
  1. Baró, X. (1998)
  2. Gili i Gaya, S. (1943)
  3. González Cañal, R. (2003).
Vegeu bibliografia