Estudià idiomes i música. Fou concertista de piano, presidí el Lyceum Club (1932) i col·laborà a “Mirador” i “Companya”, entre d’altres. En les seves obres renovà el tractament de la temàtica femenina i reflectí la crisi de la família tradicional i els canvis en la moral sexual de l’època. Publicà la novel·la Teresa o la vida amorosa d’una dona (1932), el recull de contes Diumenge de juliol (1936) i dos textos a Escriptors de la revolució (1937). En teatre estrenà L’abisme (1930), L’huracà (1935), Avarícia (1936) —obres amb les quals pretén que el típic teatre d’ambientació burgesa evolucioni cap a la instrospecció psicològica dels personatges— i la peça lírica Tempesta esvaïda (1936). Traduí Sonets (1928), Cimbel·lí (1930) i La nit de reis o el que vulgueu (1935) de Shakespeare, Daphne Adeane (1931) de M. Baring i No passaran (1937) d’U. Sinclair, entre d’altres. La seva poesia, inèdita, fou premiada en diversos jocs florals i certàmens literaris.
- Anglada, M.À. (1988), p. 55-79
- Fransitorra, A. (1984)
- Hernández, Ll. (1994), p. 43-52
- Real i Mercadal, N. (20062)
- Real i Mercadal, N. (20063)
- Real i Mercadal, N. (20072), p. 413-424
- Ruiz, D. (2005), p. 27-40
- Velaz, A.M. (1999).