Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona. Sembla que havia estat monjo novici de la Cartoixa de Montalegre (Tiana). A dinou anys escriví una Historia de san Ramón de Peñafort (Barcelona 1603). És autor d’una Sentencia poética per a un certamen immaculista celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a la ciutat (Barcelona 1619). Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants sota el títol A la venida del excelentíssimo señor Duque de Alba al gobierno de este reino (Nàpols 1623).