En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits. Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France. Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes (fins el 1907). Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études. Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i Fontanals, al qual dedicà una necrologia. Estigué atent a la bibliografia hispanista, sobretot a través de ressenyes a “Revue Historique” i “Romania”, sovint polèmiques per la denúncia del fanatisme i la manca de rigor científic d’alguns autors. Publicà diverses síntesis de gramàtica catalana i la de la història de la literatura del Grundriss der romanischen Philologie, de Gröber (1893).