Era fill de Ramon Muns i Serinyà. Fou advocat, milità en el partit tradicionalista i presidí l’acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, vinculada a l’integrisme de Sardà i Salvany, de qui Muns dissentí respecte a la implicació en les batalles polítiques. Dos poemes seus foren inclosos a Los trobadors nous i fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, el 1866, per la rondalla L’encantada de Lanós i el 1870, signant Lo Cançoner de Vilatort, pel poema L’àngel de la guarda, recollits, amb dos poemes més, a “Lectura Popular” (1921). Publicà una relació titulada Els màrtirs del sigle XIX, premiada al Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica (1885; en castellà el 1888) i Estudio sobre los tres prioratos de San Llorenç prop Bagà, San Salvador de la Badella y San Pere de la Portella (1888). A El Correo Catalán (1892) evocà la relació del seu pare amb Aribau i feu una interpretació forçada del suposat paper de la Sociedad Filosófica en els orígens de la Renaixença.